Quan vam rebre la caixa de l'Eulàlia que havíem de cuidar, mica en mica vam veure que se'ns quedava petita, ja que no hi cabien gaires fulles de morera perquè els cucs poguessin menjar.
Vam seure a la rotllana i vam intentar buscar una solució.
Aleix: una caixa nova
Àlex: una caixa de sabates
Marc: però sabates grans o petites?
Ona: El meu pare té sabates grans.
Alba: Jo també tinc caixa de sabates a mi casa.
Ona: ha de ser de sabates de mama o papa
Vam marxar tots i totes a casa amb l'encàrrec de buscar una caixa de sabates però de sabates grans.
Al dia següent vam rebre quatre caixes, una de l'Aleix, una de l'Alba, una de l'Annabella i una del Noah.
Però la caixa de l'Eulàlia tenia forats? Per què?
Gerard: Perquè els cucs respiren
Que vol dir respirar?
Marc: Respirar amb el nas i amb la boca.
Gerard: Agafes l'aire pel nas i el treiem per la boca.
Lucía: Quan tenim mocs no respiramos bien
I nosaltres podem estar sense respirar?
Gerard: No, perquè ens moririem.
Alex: Hem de fer forats a les caixes.
Ivet: O deixem la caixa oberta, però se'ns escaparien.
Gerard: Val més fer forats.
I amb que podem fer forats a la caixa.
Ona: amb un punxó.
Vam veure que la caixa de l'Aleix era molt bonica i ens sabia greu punxar-la i entre la de l'Alba i el Noah, com que la més gran era la del Noah vam decidir-nos per aquella. I vam començar a foradar-la amb el punxó.
Un cop va estar punxada ara si que teniem més espai per posar més fulles.
I van anar passant els dies, i els cucs anaven creixent, i ni a la caixa de sabates ens cabien les fulles, perquè des de que vam descobrir que teníem 45 cucs vam començar a posar-los molt més menjar. Així que vam haver de buscar una caixa encara més gran. Com que els peus dels pares i les mares ja eren de la mida de la caixa, vam decidir pregutnar-li a l'Albert, que ja sabem que quan necessitem alguna cosa ell ens ho troba. Ens va dir que tenia una caixa molt gran i ens la va donar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada